El fonoll (Foeniculum vulgare ssp. piperitum) és una herba perenne, alta (0,5-2,5 m) i d’arrel profunda, que pertany a la família umbel·líferes i es reconeix de seguida per les seves grans fulles compostes repetidament dividides en segments molt estrets (lacínies). Aquesta particularitat fa que la planta sembli una cabellera a la primavera (foto 2ª), quan té forma de roseta i encara no té les tiges on es formen les flors. Les fulles d’aquestes tiges tenen el pecíol dilatat en una àmplia beina que constitueix la major part de les fulles superiors.
Les petites flors grogues formen part d’umbel·les compostes (umbel·les d’umbèl·lules, foto 4ª). Tant les umbel·les com les umbèl·lules tenen de 12 a 30 radis de longitud desigual. Floreix de juny a novembre i, després de fructificar, la seva part aèria s’asseca. Els fruits, que fan 4-5 mm de llarg, són secs i ovoides i, a la superfície, tenen 5 filets que ressalten (costes o costelles) per cadascun dels dos mericarps. Els mericarps són les parts en què se separa el fruit quan és madur. Els fruits de les umbel·líferes estan formats sempre per dos mericarps.
El fonoll fa olor d’anís i s’utilitza com a planta aromàtica. Quan és tendre es pot posar a les amanides i les seves llavors, que tenen un gust irritant i picant, s’utilitzen en l’aromatització de diversos licors. Existeix una subespècie cultivada de fonoll (Foeniculum vulgare ssp. vulgare), que normalment és biennal.
El fonoll és una planta mediterrània que abunda al Bages, on creix als fenassars i als herbassars, sobre sòls profunds i rics en nutrients.