Formiga

Messor barbarus

Messor barbarus és una formiga del voltant d’1 cm de longitud, una mica amunt o avall segons les castes, negra exceptuant el cap. El cos és constituït per una successió de boles, com si hagués estat tornejat, amb el tòrax i l’abdomen units per una cintura estreta de vespa que fa un angle recte. L’abdomen esfèric té alguns pèls orientats cap a darrera. En canvi el cap marca diferències; a més de color caoba rogenc, té forma vagament cúbica amb les arestes romes i mida desproporcionadament gran a totes les castes, llevat dels mascles alats que el tenen petit i negre. Aquest cap-gros porta un parell d’antenes en colze ben visibles a dalt, un parell d’ulls petits al mig i un parell de mandíbules potents a baix.
Entre les obreres -a les imatges 1ª i 2ª- hi ha tres castes diferenciades per la mida: les petites que s’encarreguen sobretot del transport de granes al niu, les mitjanes, i les grans o soldat que tenen un cap i unes mandíbules desproporcionadament grans i que s’encarreguen sobretot de la defensa del niu.
La fotos 3ª mostra una reina alada, mentre que la 4ª un mascle; noteu la diferència de mida dels caps.
Després de les primeres pluges de tardor, les noves reines emprenen el vol nupcial. Després de la fecundació, els mascles també alats moren i les reines es dispersen i aterren a qualsevol superfície oberta. La reina perderà les ales, s’amagarà a terra i durant l’hivern metabolitzarà la muscultura ja inservible de les ales. A la primavera pondrà els primres ous per iniciar un nou formiguer.

Messor barbarus és una espècie granívora que arrossega llavors, tant de plantes arvenses o adventícies com de cereals conreats, cap al formiguer. Uns dies després de la pluja s’observen els monticles en forma de volcà que les formigues han enlairat al voltant de l’entrada al formiguer a base d’extreure partícules de terra de l’interior.

Messor barbarus és una de les espècies de formiga fàcils de criar en captivitat, en formiguers artificials per observar-ne el comportament. És una espècie comuna a la comarca de Bages.

[fotos Jordi Badia]