Orobanche minor és una espècie de frare, una d’aquestes plantes sense clorofil·la que recorden un espàrrec, que viuen paràsites de les arrels d’altres plantes i que s’agrupen al gènere Orobanche. Les nombroses espècies del gènere Orobanche són difícils de discriminar, més encara en estat sec, de manera que de ben poc serveixen aquí els herbaris; afortunadament, la seva especificitat amb les plantes hostes és una gran ajuda.
Orobanche minor, al qual sembla obligat denominar frare menor, fa una sola tija d’uns 5-6 mm de diàmetre i uns 20 cm d’alçada, sense ramificacions, una mica llenyosa a la base i per aquest motiu difícil d’arrancar. El seu color general és groc pàl·lid tenyit de porpra a les puntes de les fulles, bràctees i sèpals, més intens i generalitzat a mesura que envelleix. Tota la planta és pilosa, incloent la cara exterior de la corol·la. Les fulles que a la part més alta de la tija esdevenen bràctees són sèssils i de forma lanceolada, d’uns 10 mm de longitud. A la part baixa de la tija les fulles estan espaiades, en contraposició amb la part alta on hi ha un atapeïment de bràctees i flors. Les bràctees florals són sempre més curtes que la corol·la de la flor. Les flors tenen un calze completament partit en dos segments i una corol·la tubular d’uns 15 mm de longitud, de color groc pàl·lid tan a l’exterior com a l’interior, sense constrenyiments i finalment oberta en dos llavis. La base eixamplada dels filaments dels estams està soldada a uns 2-3 mm de la base de la cara interna de la corol·la; cal tallar la corol·la per apreciar aquest caràcter que diferencia O.minor d’altres espècies de frare. Dins del tub de la flor hi ha també un pistil acabat en un estigma en forma de dues boles inicialment grogues però que, a mesura que la fructificació avança, s’enfosqueixen passant progressivament per tons taronja, vermell i porpra fosc.
El frare menor és una planta de cicle anual que apareix entrada la primavera en gespes i prats. No dura gaires dies en estat fresc. Viu damunt de les arrels de trèvols (Trifolium sp.), de l’herbafam (Plantago albicans) i segurament també de d’altres herbes perennes.
Hem observat el frare menor a Manresa parasitant el trèvol groc (Trifolium campestre), una herba comuna als parcs i a les gespes trepitjades. No hem trobat a la bibliografia cap citació prèvia d’Orobanche minor a la comarca de Bages; el precedent que més s’hi acosta és una sola citació d’Arnau Mercadé prop del Toll (Moianès). Probablement, l’absència de citacions d’Orobanche minor a la comarca de Bages mostri més l’escassa atenció per aquest gènere complex que no pas una veritable raresa o una colonització recent.
[fotos Montserrat Porta]