Gessamí d’hivern

Jasminum nudiflorum

El gessamí o llessamí d’hivern (Jasminum nudiflorum) és un arbust de branques verdes, estriades i genistoides, febles i flexibles fins al punt de poder-se dirigir a voluntat amb fins ornamentals. El gessamí d’hivern fa una sorprenent florida entre els mesos de gener i març sobre les branques nues, abans de treure les fulles; queda tot ell queda cobert d’esplendoroses flors grogues que ressalten encara més per sortir al temps que surten, quan gairebé no hi ha altres flors entomòfiles, acolorides i atractives a la vista.

Aquestes flors surten oposades per parelles, tot i que és fàcil que una s’hagi quedat pel camí, al lloc que correspon a l’axil·la de les fulles encara absents. Les flors són sèssils. Tenen un calze curt fet de diverses escames lliures vermelloses, una corol·la actinomorfa groga amb matisos taronja constituïda d’un tub estret del voltant d’1 cm de longitud que sobtadament s’obre en (5)6 pètals ovats i amb la punta marcada, dos estams soldats al tub de la corol·la i un sol estil al centre que acaba en un estigma ample. Les flors del gessamí d’hivern no són perfumades com les del gessamí silvestre o gessamí groc (Jasminum fruticans). En canvi, el fruit és igualment una baia negra, però de forma oval.

A la primavera, quan la floració va de baixa, neixen les fulles. Aquestes fulles es disposen oposades; són d’un verd intens però caduques, trifoliades, amb pecíol curt i folíols el·líptics d’1 a 3 cm de longitud, el central clarament més gran que els laterals.

El gessamí d’hivern no és una planta autòctona, sinó originària del nord de la Xina i plantada als jardins. Suporta bé el fred, no té requeriments ecològics especials i s’adapta bé al clima del Bages, tant que comença a trobar-se subespontani no gaire lluny d’on s’havia plantat o bé mantenint-se durant anys al lloc malgrat no rebre atencions. L’hem observat subespontani a les àrees de Pineda de Bages i del Poal, al Pla de Bages, i a la vall del Servitja (Rajadell), sempre prop de llocs humanitzats.

El gessamí d’hivern pertany a la família de les Oleàcies.

[fotos Jordi Badia]