El gram d’aigua (Paspalum distichum) és una herba gramínia perenne, rizomatosa, la part vegetativa de la qual recorda força a l’omnipresent gram (Cynodon dactylon), però el gram d’aigua és molt més vigorós i mostra sovint un matís rogenc a les tiges.
El gram d’aigua fa llargs estolons que avancen ran de terra, amb fulles en posició dística, és a dir, alternes a banda i banda de la tija formant dues rengleres. Aquestes fulles mesuren al voltant de 10 cm de longitud per uns 5 mm d’amplada, surten de la tija en angle obert, són relativament rígides i tenen a l’axil·la una lígula membranosa molt curta, d’uns 2 mm, i nombrosos pèls llargs al marge del limbe foliar només al tram on aquest passa a ser la beina que embolcalla la tija.
Els estolons es ramifiquen i d’ells s’enlairen tiges curtes que floreixen a la segona meitat de l’any. A la punta de les tiges més aèries es formen 2 espigues, rarament 3, una d’elles amb peduncle curtíssim i l’altra directament sèssil, estretes, de 4-5 cm de longitud, amb l’eix ample i pla i les flors en disposició igualment dística, d’una en una en dues rengleres encarades a un costat de l’eix de l’espiga. Les glumes de les flors són ovades i no tenen arestes. Els estams i els estigmes plomosos que despunten de les flors són d’un violeta fosc gairebé negre, de manera que resulten molt visibles.
El gram d’aigua viu als plans ocasionalment inundats per les crescudes de rius i rieres, on és una planta força comuna que pot fer recobriment extensos.
El gram d’aigua és una planta relativament recent a la flora de Catalunya que es distribueix per la terra baixa. És una espècie originària d’Amèrica i esdevinguda cosmopolita. No està consignada a la Flora del Bages del Dr. Pius Font i Quer publicada l’any 1914, per tant no deuria haver arribat encara a aquesta comarca un segle enrere. L’hem observat tant a la riba del Cardener a Antius (Súria), com a la del Llobregat als Tres Salts (Talamanca).
[fotos Jordi Badia]