Haematococcus pluvialis és una alga clorofícia -o sigui una alga verda- de l’ordre volvocals, unicel·lular i planctònica, classificada a l’extensa família Chlamydomonadaceae o, segons autors recents, a la més restringida família Haematococcaceae. Observada al microscopi, la cèl·lula té forma de globus amb dos flagels a la punta, sol contenir hematocroms a l’interior del citoplasma que destaquen pel seu to vermell i està envoltada d’una beina gelatinosa incolora.
Haematococcus pluvialis, malgrat ser unicel·lular, és una alga coneguda perquè tenyeix de vermell fosc l’aigua de pluja retinguda als bassals sobre la roca, especialment a les cadolles vora rius i rieres. A la part sud-est de la comarca de Bages, les cadolles embelleixen el pas dels cursos d’aigua sobre calcàries marines, dures però sensibles al desgast per dissolució. El riu Llobregat als Tres Salts, el riu Cardener a Manresa i les rieres de Calders i de Mura en diversos trams han excavat cadolles a la roca calcària. A les imatges, l’aigua retinguda en cadolles de la llera del Llobregat als Tres Salts (Manresa, Talamanca) tenyida de vermell fosc pel poblament d’Haematococcus pluvialis.
Quan les condicions a l’aigua comencen a ser desfavorables, Haematococcus pluvialis es transforma en un cist, una cèl·lula de resistència més grossa, esfèrica i cuirassada, plena d’un pigment de color roig intens del grup dels carotens, una substància antioxidant i protectora solar molt potent a la qual la cèl·lula ha destinat tots els seus recursos metabòlics: l’astaxantina. L’astaxantina protegirà el cist d’Haematococcus pluvialis mentre duri la dessecació.
La capacitat d’Haematococcus pluvialis per sintetitzar astaxantina s’aprofita en biocultius. L’astaxantina produïda per Haematococcus pluvialis té múltiples aplicacions: antioxidant, suplement dietètic, protector dels rajos UV, ingredient anti-envelliment de la pell en cosmètics o com a colorant natural. De fet, no devem ser els humans els primers en apropiar-nos dels beneficis de l’astaxantina d’Haematococcus pluvialis; els ocells que es banyen als bassals vermells probablement busquen instintivament la protecció solar d’aquesta alga. L’astaxantina és també el pigment que dóna el color vermell a les gambes i als llagostins i els fa ser un aliment més saludable.
A la imatge 4ª, el contrast entre un bassal tenyit de roig per la població d’Haematococcus pluvialis i un altre no, amb l’aigua incolora i algues de color verd al fons.