L’herba d’eruga (Scorpiurus muricatus ssp.subvillosus) és una herba anual de la família papilionàcies, d’un o dos pams d’alçada, amb port procumbent o rastrer. Destaca per les fulles simples, lanceolades o espatulades i atenuades al pecíol, de 5-10 cm de longitud, que recorden a les de l’orella de llebre (Bupleurum rigidum) o a les d’un plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata).
Les flors, grogues i típiques de papilionàcia, surten en grupets a l’extrem d’un peduncle comú que sobrepassa la fulla corresponent.
Del llegum provenen els seus noms. El llegum és llarg, amb costes longitudinals difícils d’apreciar perquè està tot ell cobert d’agullons eriçats i, a més, recargolat. Tot plegat dóna les imatges de l’eruga, a la qual al·ludeix el nom popular, i de la cua cargolada d’escorpí, a la qual es refereix el nom genèric Scorpiurus. Al seu interior hi ha llavors en forma de boomerang.
L’herba de l’eruga viu als camps de secà, a les vores de camins i als prats d’anuals. Floreix a la primavera. Té una distribució mediterrània.
[foto Montserrat Porta]