L’herba d’orenetes, celidònia o herba de les berrugues (Chelidonium majus) és una planta de la família papaveràcies, la del pipiripip (Papaver rhoeas), que creix als indrets amb sòl nitrogenat, ombrejats i frescals, prop dels habitatges, sovint als mateixos indrets que l’ortiga (Urtica dioica).
L’herba d’orenetes és una planta molt característica. Cada any treu tiges noves fins prop d’un metre, cilíndriques i amb pèls esparsos eriçats. Té fulles compostes de 5-7 folíols en forma de lòbuls irregulars al seu torn crenats, l’apical sempre més gran. Aquestes fulles són discolors, verdes a l’anvers i glauques al revers. Si es tallen o es trenquen per la inserció del pecíol, de les fulles i de la tija en surt un làtex de color groc taronja, de gust amarg i picant, desagradable. Les flors es disposen en una mena d’umbel·la d’uns pocs peduncles de longitud desigual a l’extrem de les tiges. Les flors, senzilles i vistoses, una mica matusseres, consten de 2 sèpals caducs, 4 pètals grocs posats en creu, nombrosos estams també grocs i un carpel verd al centre. El carpel es transformarà en una càpsula llarga d’uns 3-5 cm, estreta i boteruda per les llavors de l’interior, que es manté erecta. A l’obrir-se començant per baix, la càpsula revela que està formada per 2 valves i una columel·la central que sosté les llavors rodonetes.
El làtex de l’herba d’orenetes s’ha utilitzat per eliminar berrugues de la pell. També, sota la influència de la fantasiosa teoria del signe, se li ha atribuït la propietat de guarir la icterícia, el símptoma característic de to groc a la pell i a l’escleròtica dels ulls degut a bilirrubina a la sang per mal funcionament del fetge i la vesícula biliar.
L’herba de les orenetes és una planta molt comuna a tota l’Europa humida, però no tant a la comarca de Bages.