L’herniària o trencapedra (Herniaria glabra) és una planta que viu un o uns pocs anys en camins i llocs trepitjats, amb preferència pels terrenys sorrencs i àcids. Pertany a la família cariofil·làcies, una circumstància que s’aprecia més per la disposició oposada de les fulles que no pas per les flors de tan reduïdes com són.
Fa tiges en una lleugera ziga-zaga i amb un punt de llenyositat, sovint vermellenques, que avancen ran de terra allunyant-se radialment fins a uns 20 cm del punt on va germinar la llavor i ramificant-se paulatinament per entapissar tota la superfície disponible. Les fulles són oposades, molt petites, ovades o lanceolades, crasses, de color verd esgrogueït, sèssils i amb estípules membranoses als nusos de la tija. Les flors neixen abundoses en glomèruls a l’axil·la de les fulles de la part distal de les tiges; són tan petites que no tenen peduncle ni pètals, consten només de 5 sèpals verds, 5 estams i 1 pistil central. Fa moltíssimes llavors minúscules, com granets de sorra.
A més de créixer espontàniament, l’herniària es cultiva en jardins per fer recobriments verds, trepitjables i sense necessitat de reg, sovint omplint l’espai lliure entre les lloses de paviments. La mostra d’herbari fotografiada fou recollida en un paviment antic de llambordes de basalt a La Guia (Manresa).
A la comarca de Bages és més comuna l’espècie propera Herniaria hirsuta ssp.cinerea, de port rastrer similar però de color grisenc per l’abundància de pèls.
Les infusions d’herniària s’han utilitzat per tractar trastorns del sistema urinari, sobretot per les pedres de ronyó; d’aquí el seu nom de trencapedra.
[fotos Jordi Badia]