Trencapedra peluda, herba del mal de pedra

Herniaria hirsuta subsp. cinerea

Herniaria hirsuta subsp. cinerea és una herba anual, petita i prostrada de la família cariofil·làcies que rep els noms populars en català de trencapedra, trencapedra peluda, herba del mal de pedra, arenària i d’altres, sempre referits al seu ús tradicional per eliminar la sorra del sistema urinari. El nom de gènere Herniaria sembla que prové de l’ús tradicional a França per tractar hèrnies.

La trencapedra peluda té un port reptant, semblant al del passacamins (Polygonum aviculare), però les seves fulles són més petites i tota la planta és de color verd grisenc perquè està plena de cilis o pèls clars, en particular al marge de les fulles i als sèpals. Les fulles són sèssils, amb un limbe tou i de contorn oblong que just si arriba als 10 mm de longitud per 5 mm d’amplada màxima. A la base de la fulla s’observa una minúscula bràctea. Al costat oposat de la fulla hi ha un glomèrul de flors també sèssils, d’1 mm de diàmetre, amb 5 sèpals verds i pilosos. D’aquestes flors sorgirà un gran nombre de minúscules granes, com sorra fina que cau de la planta.

La trencapedra peluda aconsegueix entapissar el sòl a base de la ramificació i la floració abundoses, enlairant-se ben poc.

Herniaria glabra, també present al Bages, és similar a H.hirsuta subsp. cinerea però molt menys abundosa. Ambdues espècies comparteixen els mateixos noms populars i usos tradicionals, però H.glabra no és pilosa i, en conseqüència, el seu color és verd fosc.

La trencapedra peluda viu als sembrats i als terrenys trepitjats. És una herba freqüent als terrenys agrícoles secs del Bages, però poc coneguda actualment perquè no és gens vistosa i per la substitució de les plantes remeieres per fàrmacs prescrits.

La trencapedra peluda s’utilitzava en infusió per combatre els càlculs renals. Aquest ús podria derivar més de la teoria del Signe, que veuria en les seves nombroses llavors minúscules amb aparença d’arena la pista de la seva virtut per eliminar l’arena del sistema urinari, que no pas de dades farmacològiques contrastades.

[fotos Florenci Vallès i Jordi Badia]