Ischnura graellsii, conegut també amb el neologisme de llantió iberomagrebí, és una libèl·lula del subordre Zygoptera, de mida petita, i de comportament generalista que pot viure a gairebé tota mena d’hàbitats aquàtics.
El cos és esvelt, amb les ales clarament més curtes que l’abdomen. Com mostra la nitidesa de la imatge, el cap i el tòrax tenen pilositat blanca, i les cares anteriors de les potes espines negres. El pterostigma -la cel·la opaca de l’àpex de les ales- és meitat blanc i meitat negre. Hi ha una notable diferència de coloració entre sexes. Els mascles madurs tenen el cap, els ulls, la major part del tòrax i el segment 8è de l’abdomen de color blau cel, mentre que la resta del cos, en particular els set primers segments abdominals, és negra. Però els mascles immadurs -com l’exemplar de la imatge- tenen el tòrax de color verdós en comptes de blau cel i l’abdomen de color d’aram o de bronze en comptes de negre. Les femelles són de colors encara més variats; poden lluir un patró semblant al dels mascles immadurs però amb el dors de l’abdomen negre, o bé el tòrax més aviat rosat o lila en comptes de verdós i l’abdomen rosat o beix. També hi ha descrites femelles de color taronja (forma aurantica, que no hem observat) i femelles andromorfes del color blau dels mascles.
Complicant encara més la situació, I.graellsii i I.elegans són quasi indestriables, són dues espècies molt properes que s’hibriden entre elles. A banda de la genitàlia, el caràcter discriminatori és una petita forma triangular que despunta al final del tòrax observat de perfil a I.elegans i que falta a I.graellsii.
Les imatges van ser obtingudes a l’aiguamoll dels Tres Salts (Talamanca), la 1ª el juny del 2025 i la 2ª el maig del 2026.
La foto 2ª mostra una parella d’Ischnura graellsii fotografiada de bon matí, amb els cossos encara coberts de gotetes de rosada. L’exemplar de dalt, amb el tòrax blau, és el mascle; el de baix, amb el tòrax de color de coure, és la femella. La femella segueix en posició de còpula, amb el seu apèndix reproductor de l’extrem de l’abdomen subjectat a l’òrgan copulatiu que el mascle té a la cara ventral del 2on segment abdominal. La còpula d’I.graellsii dura moltes hores. En aquest cas, però, la còpula ha fracassat perquè femella és morta; deuria morir en el transcurs o després de la còpula del dia anterior al de la presa de la fotografia. El cos inert de la femella penja encara de l’òrgan copulatiu del mascle.
[fotos Pere Moraleja]