El jonc de galàpet (Juncus bufonius) és un jonc petit i de cicle anual que a la primavera surt als sòls temporalment inundats i a les basses. El seu adjectiu específic bufonius, del qual es deriva el neologisme jonc de galàpet, indica el seu hàbitat compartit amb els capgrossos de gripaus o galàpets del gènere Bufo (B.calamita, B.spinosus).
El jonc de galàpet s’enlaira fins a uns 30 cm, combinant amb elegància tons verd, groc i caoba. De la base on hi ha algunes beines neixen tiges d’1 mm de diàmetre, poc ramificades i poc fulloses. Les fulles són planes, llargues, estretes i sense nusos. Les tiges formen una inflorescència cimosa laxa, amb les flors molt separades una de l’altra. Les flors tenen una beina escariosa que embolcalla el pedicel, 6 tèpals de forma llarga i aguda amb el centre inicialment verd, després de color caoba, i els marges escariosos, 6 estams amb el filament blanquinós i l’antera verdosa, i un pistil amb 3 estigmes vermellosos. Al fructificar, la càpsula d’uns 3-5 mm queda englobada entre els tèpals.
El jonc de galàpet no es gaire abundós a les comarques de Bages i de Moianès, menys encara als anys amb primavera eixuta; en canvi, sembla ser, com altres joncs i càrexs, una espècie ben distribuïda mercès a la capacitat de dispersió de les seves llavors minúscules. Hem observat el jonc de galàpet a la vora del riu Calders, prop de la casa abandonada de Rubió (Moianès).
[fotos Jordi Badia]