El julivert de muntanya (Peucedanum oreoselinum) és una herba perenne de la família de les umbel·líferes, d’un port vistós que arriba al metre d’alçada. A la base té fulles grans, d’un verd més viu a l’anvers que al revers, pinnaticompostes amb els folíols terminals d’1 a 3 cm amb lòbuls amples, de forma entre els més arrodonits dels folíols Thalictrum minus i els aguts de les fulles de l’arç blanc (Crataegus monogyna), que recorden també als del julivert (Petroselinum crispum). La tija, sovint rogenca, s’enlaira poc ramificada i poc fullosa. Avançat l’estiu, a la part alta de la tija es formen unes quantes umbel·les d’uns 5 cm de diàmetre, de 15 a 30 radis de longitud fixa, amb bràctees petites i reflexes. Les flors tenen pètals ben blancs. Els dos mericarps del fruit madur porten una ala longitudinal al marge.
El julivert de muntanya viu a les clarianes de les rouredes i de les pinedes de pinassa i pi roig, o bé a les feixes que el bosc va ocupant després de l’abandó del conreu.
A la comarca de Bages hem observat al julivert de muntanya a dues localitats de la franja nord-occidental, l’obaga de l’Estrada de la vall de la Maçana (Aguilar de Segarra) i Cardona.
Una herba del mateix gènere, més freqüent en general al Bages i en particular a Montserrat, és el fonoll de porc (P.officinale), de segments foliars linears i flors grogues.
[fotos Jordi Badia]