Thalictrum minus és una herba perenne de la família ranunculàcies, parenta de la ruda de prat o talictre tuberós (T.tuberosum). Les fulles són delicadíssimes, retallades diverses vegades fins a obtenir folíols menuts, arrodonits i lobats, som si es tractés d’una falguera. Aquestes fulles però, com la de tantes altres ranunculàcies, són tòxiques. A l’estiu Thalictrum minus fa la seva panícula estirada de flors. De bon començament, 4 tèpals verdosos clouen la ponzella. A l’obrir-se, els tèpals es desprenen i a la flor, sovint pèndula, queda només un feix d’estams de llargues anteres grogues i entremig els estigmes (foto 3ª).
Thalictrum minus viu a les clarianes dels boscos caducifolis de les obagues, en particular al vessant septentrional de Montserrat. Thalictrum minus té una distribució eurosiberiana extensa, al contrari del seu congènere T.tuberosum que es restringeix al triangle entre Cantàbria, el sud del País Valencià i Catalunya a la península Ibèrica, més algunes localitats al nord dels Pirineus.
[fotos Jordi Badia]