Labidostomis taxicornis és un escarabat de la família crisomèlids. Té el cap, el pronot i les extremitats negres, mentre que els èlitres són taronja, la coneguda combinació de colors de la marieta de set punts. Destaca pels artells de les antenes molt sobresortints i de forma triangular. Hi ha un dimorfisme sexual acusat. Els mascles (fotos 1ª i 2ª) són més grossos (10-12 mm) i robustos que les femelles (fotos 3ª i 4ª). Tenen el pronot separat dels èlitres, el cap gros, els fèmurs del primer parell de potes inflats i les antenes molt aparents. En comparació, les femelles tenen el cos més petit (7-10 mm), ovalat i compacte, el cap pla molt petit i les antenes més discretes.
Les larves tenen forma d’eruga de cos tou, color verd clar, pèls blancs eriçats i el cap progressivament més fosc a mesura que la larva creix.
Tant els adults com les larves s’alimenten preferentment de fulles de roure, però seguint patrons ben diferents. Els adults roseguen les fulles començant pel marge (fotos 5ª i 6ª). Les larves, en canvi, minen les fulles començant per sota de l’epidermis al mig de la cara superior. L’epidermis de la fulla queda separada com un film translúcid o una bossa de polietilè que protegeix la larva o les larves mentre van minant la fulla (fotos 6ª i 7ª). A l’interior de l’epidermis separada com un tel translúcid poden observar-se la larva, els seus excrements i les galeries al teixit de la fulla (fotos 8ª i 9ª).
A diferència d’altres crisomèlids que defolien només una o unes poques espècies vegetals, Labidostomis taxicornis és polífag, pot alimentar-se d’altres plantes a més dels roures. Labidostomis taxicornis ataca també als pistatxers plantats.
Labidostomis taxicornis té una extensa distribució per Europa meridional.
[fotos Xavier Adot (1ª i 2ª), Jordi Badia (3ª i 4ª) i Jaume Illa (5ª, 6ª, 7ª, 8ª i 9ª)]