Llentiscle

Pistacia lentiscus

Del llentiscle o mata de cabrit (Pistacia lentiscus) són molt característiques les fulles perennes, compostes, pinnades, amb un nombre parell de folíols i amb el raquis lleugerament alat, sovint enrogides a l’hivern, i que desprenen una olor aspra, ben particular.
El llentiscle és una espècie dioica amb exemplars masculins com el de la foto 1ª florit a la primavera amb flors proveïdes només d’estams, i exemplars femenins com els de les fotos 2ª, 3ª i 4ª en fruit a la tardor.

El llentiscle pertany a la família anacardiàcies i al mateix gènere Pistacia que el pistatxer (P. vera) que es comença a conrear al Bages, i que la noguerola (P. terebinthus). A diferència del llentiscle, la noguerola té les fulles caduques, amb el raquis no alat, i amb un nombre imparell de folíols més grans i més arrodonits. Als indrets on el llentiscle i la noguerola conviuen, ocasionalment s’hibriden i donen lloc a individus de formes intermèdies anomenats Pistacia x saportae.

El llentiscle destaca per la seva resistència a la secada; en canvi, no tolera les fredorades. La darrera fredorada al Bages es remunta al desembre del 2001. L’absència de fredorades al Bages, que al moment d’escriure aquesta nota abasta ja 20 anys, hauria de permetre que alguns exemplars de llentiscle assoleixin també aquí mida arbòria.

El llentiscle és una arbust freqüent a les pinedes de pi blanc, als alzinars aclarits dels solells i, sobretot, a les garrigues on pot recobrir una gran proporció de la superfície. Té una gran capacitat de rebrotada després d’un incendi.

Pel fet de mantenir una verdor perenne, el llentiscle s’espolia del bosc i s’utilitza en rams amb finalitat ornamental. Des de fa anys, s’espera que el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya estableixi un registre de recol·lectors de llentiscle autoritzats que serveixi per evitar abusos en la tala de llentiscle, sobretot als parcs naturals de les serralades litoral i prelitoral de Catalunya.

[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]