Lliri groc

Iris pseudacorus

El lliri groc (Iris pseudacorus) és un helòfit, una planta que creix vora l’aigua dolça, en sòls permanentment inundats, sovint acompanyada del canyís, la boga o l’espargani.
Igual com el popular lliri blau (Iris germanica), el lliri groc té un rizoma subterrani que facilita el transplantament. D’aquest rizoma surt d’una banda un ventall de fulles llargues de fins a 1 metre, planes, rígides i acabades en punta aguda, com espases, i de l’altra tiges no ben verticals sinó en ziga-zaga, amb fulles menors als angles que a la part superior esdevenen bràctees d’on arranquen els peduncles florals. Les flors són grosses, amb els 6 tèpals característics dels lliris i d’un groc viu, molt vistós.
Per la seva inqüestionable bellesa, el lliri groc és una de les espècies més considerada a les feines de restauració i naturalització de zones humides. La comarca de Bages no n’és l’excepció. El lliri groc es troba plantat a la vora de la Séquia de Manresa a la Botjosa (Sallent) i, des de fa poc temps, espontani com a mínim a la riba del riu Llobregat a Manresa i al riu Cardener a Antius. Uns pocs anys enrere, el lliri groc no existia al Bages. Cal entendre que actualment ha començat la seva expansió per les àrees humides i s’ha afegit a la flora d’aquesta comarca, potser a partir de la població inicial introduïda a la Sèquia de Manresa.

[fotos Jordi Badia]

L’amic, músic, poeta i rapsoda Celdoni Fonoll mostra el lliri groc, símbol de llibertat i de pau, en aquest poema. El lliri groc recorda els presos, exiliats i nombrosos represaliats catalans per motius ideològics; per a tots ells reclama la retirada immediata de qualsevol càrrec i la plena llibertat.

Lliri groc, sensual florida,
lliri groc de l’aiguamoll,
lliri groc que escampes vida,
lliri groc, sempre el peu moll.

Lliri groc, clara bellesa,
lliri groc, mata gegant,
lliri groc, verdor despresa,
lliri groc, grogor elegant.

Lliri groc, si el Terrer és aspre,
lliri groc, el fas suau,
lliri groc, lluny de malastre,
lliri groc, llibert i en pau
.

Lliri groc que a l’aigua aflores,
lliri groc, fotges, collverds,
lliri groc que ens enamores,
lliri groc, fas florir el vers.

[Celdoni Fonoll]