Mallerenga emplomallada

Lophophanes cristatus

La mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus [= Parus cristatus]) és un ocell petit, de com a màxim d’11 cm de longitud des de la punta del bec a la punta de la cua, àgil i bellugadís que saltironeja inquiet entre les branques de les capçades dels arbres, preferentment dels pins.

La mallerenga emplomallada té el plomatge del dors i de les ales entre marró i gris fosc, i el de la part ventral d’un gris molt clar, ambdós tons de color bastant uniformes. En canvi, destaca el cap per ser proporcionalment gros pel cos petit, pel seu disseny particular de colors amb la cara del gris clar del ventre, un collar negre que s’enfila com un pitet fins al bec i una altra banda corbada també negra, quasi concèntrica amb el collar, que surt de darrera l’ull i envolta la galta, i per la cresta de plomes negres puntejades de blanc que alça a voluntat. L’iris dels ulls és d’un granat fosc, el bec negre i les potes tenen un matís blavís. Hi ha poc dimorfisme sexual, únicament els mascles tenen les ales una mica més llargues.

El plomall fa a la mallerenga emplomallada especialment simpàtica, per si no n’hi hagués prou amb el cap infantil pintat de blanc i negre i els seus moviments ràpids i esbojarrats.  

La mallerenga emplomallada s’alimenta d’insectes que troba a les branques i, quan aquests escassegen, menja també llavors. Alça el plomall quan està excitada i l’aplana si està tranquil·la. Aprofita forats dels arbres, caixes niu i nius abandonats d’altres ocells més grans per fer el seu propi niu que condiciona amb molsa, pèls i plomes. Les parelles de mallerenga emplomallada solen fer dues postes de 4-6 ous per any.

Li agraden els boscos amb arbres vells, on troba forats i racons per niar. És un ocell sedentari que es pot veure al Bages durant tot l’any. A la tardor, però, pot integrar-se en estols d’altres espècies de mallerenga i dispersar-se més lluny.

[fotos Jordi Badia]