La margaridoia (Bellis perennis) és una típica margarida, comuna als prats ben naturals i a les gespes dels parcs urbans on és una de les primeres herbes a florir.
Les fulles, d’uns 4-6 cm de longitud, es troben totes reunides en una roseta basal. Són obovades -més amples a la part de l’àpex que a la del pecíol-, de contorn arrodonit sobtadament contret en un llarg pecíol alat i marge irregularment crenat. Tenen a més alguns pèls híspids blancs. Aquestes fulles són comestibles en amanida, sense que tinguin el punt amarg de les fulles del pixallits o dent de lleó (Taraxacum officinale).
Ben aviat a la primavera, de la roseta basal creix un peduncle d’uns 8 cm de llargada i 2 mm de diàmetre, que porta un capítol de 2-3 cm. Aquest capítol és una margarida protegida per bràctees externes uniseriades, amb el receptacle cònic, flors tubuloses grogues al centre i flors ligulades al volt. Les lígules són estretes, blanques amb un delicat matís porpra a la punta i a la cara exterior. Els capítols s’obren a plena llum del dia i es tanquen a la tarda o si falta la llum.
La margaridoia, com el seu nom científic indica, és una herba perenne, cosa que demostra la seva arrel potent, difícil d’arrencar. Viu als prats amb bona terra i una mica humits.
[fotos Jordi Badia]