El marxant fi o menut (Amaranthus hybridus) rep aquest nom per la seva semblança amb el marxant (Amaranthus retroflexus), més comú arreu, del qual es distingeix pel seu port menor, per l’absència de qualsevol matís blanc a les fulles i per l’espiga terminal més llarga i estreta, malgrat que la inflorescència està també ramificada en algunes espigues laterals més curtes i properes a la base.
El marxant fi sol mantenir el color verd, sense virar al vermellós amb el fred. Les fulles tenen pecíol de 3-4 cm i limbe ovat o romboïdal amb la punta aguda, més llarg que ample, de 10 cm de longitud com a màxim. Les flors són petites i uniformement verdes, molt poc aparents individualment però nombroses i denses formant una inflorescència gran i conspícua. Les flors poden ser masculines o femenines. Consten d’un parell de bractèoles agudes i membranoses de 2-6 mm de llarg, 5 tèpals aguts més petits i 5 estams si són masculines o bé 3 pistils si són femenines. Les llavors són pixidis en forma discoïdal, d’1 mm de diàmetre.
El marxant fi és una herba anual de la segona meitat de l’any que viu naturalitzada als horts i als terrenys ruderals humits o regats. El seu origen, com el de gairebé totes les espècies del gènere Amaranthus presents a Catalunya, és neotropical. El marxant fi s’ha escampat per mig món, esdevenint una espècie cosmopolita.
[fotos Jordi Badia]