Matapoll

Daphne gnidium

El matapoll (Daphne gnidium) és un arbust de la família timeleàcies, com el lloreret (Daphne laureola) i la bufalaga (Thymelaea tinctoria), que viu a les màquies i als alzinars clars. Té branques estretes que arriben a poc més d’un metre d’alçada, poc ramificades i poc fulloses a la part baixa on mostren les cicatrius aparents dels punts d’inserció de les fulles perdudes. Les fulles, concentrades a les parts altes de les branques, són de color verd clar, sèssils i estretament lanceolades o obovades, d’uns 3-5 cm de longitud per 3-5 mm d’amplada, acabades en punta aguda i amb el nervi medial marcat. A les acaballes d’estiu apareixen les flors a l’extrem de les tiges. Les flors tenen un sol embolcall floral en forma de campana estreta, de color groc-verdós a la base i que acaba per obrir-se en 4 lòbuls blancs, aguts i de consistència petaloide, malgrat que es considera calze. De la flor en sorgirà el fruit, una baia primer verda i ben aviat d’un vermell ataronjat, esfèrica d’uns 5 mm de diàmetre, amb un pinyol a l’interior. El matapoll segueix obrint noves flors, quan els primers fruits ja són madurs. Els fruits s’aguantaran a l’extrem de les branques durant tota la tardor.

El matapoll és una planta tòxica, que el ramat respecta. Provoca irritació pel contacte prolongat amb la pell. La resina que es troba a l’escorça del matapoll s’havia utilitzat com a purgant extremadament potent, amb risc evident de sobredosi.

El matapoll és una planta mediterrània d’ambients càlids, ben distribuïda a la comarca de Bages però enlloc sol ser abundosa. Té capacitat per rebrotar ràpidament després d’un incendi forestal.

[fotos Jordi Badia]