Melica ciliata ssp.magnolii és la subespècie de M.ciliata de mida més gran, amb la panícula més llarga -de 15 a 25 cm- i de color més blanc, característica dels prats amb bona terra, en contraposició a Melica ciliata ssp.ciliata de port menor, panícula més curta -un màxim de 15 cm- i de to grisenc, característica dels pedruscalls que, al Bages, es troba sobretot a les carenes de conglomerat dels massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i L’Obac.
Melica ciliata és una gramínia perenne, vistosa i fàcil de reconèixer per l’abundància de pèls eriçats, de tacte suau i d’uns 4 mm de longitud, als lemmes o glumel·les que protegeixen primer la flor, després la grana. Al mes de juny, una panícula de Melica ciliata ssp.magnolii vista a contrallum perquè destaquin aquests pèls clars és ben atractiva. Anomenem panícula a la inflorescència perquè, si es doblega, s’aprecia que hi ha pedicels curts que porten les espiguetes amb una única flor fèrtil; per tant, es tracta d’una panícula, no d’una espiga que requeriria que les espiguetes sortissin directament de l’eix de la inflorescència, sense pedicels.
Melica ciliata ssp.magnolii és una herba comuna que vesteix amb elegància els prats eixuts i les vores de camins del Bages.
[fotos Jordi Badia]