El mirambell (Bassia scoparia [= Kochia scoparia]) és una herba de la família quenopodiàcies que assoleix mida arbustiva malgrat ser una planta anual de tardor.
Comença a desenvolupar-se amb les tempestes de la segona meitat d’estiu a partir d’una llavor. El mirambell fa tiges que s’arquegen a la base de forma procumbent i es ramifiquen repetidament més amunt, de manera que la planta en conjunt pren forma triangular, oval o esfèrica. Les tiges són estriades i, depenent de la temporada, ben rogenques. A l’entrada d’hivern tota la planta s’haurà assecat després d’haver completat ja el seu cicle vital. Moltes llavors hauran caigut al sòl on esperaran a germinar fins a l’estiu, però no pas totes. Si l’espai és prou obert, el vent s’endurà rodolant la planta seca sencera que disseminarà les llavors restants. Les plantes que utilitzen aquesta estratègia de dispersió de fruits o llavors s’anomenen estepicursors. Els estepicursors com el mirambell són propis de territoris àrids i plans, ocupats per estepes o deserts.
Les fulles són sèssils, linear-lanceolades i enteres, però de mida molt variable. Sobretot les fulles majors de la part basal tenen llargs pèls hialins i la particularitat de mostrar tres nervis paral·lels principals. Les fulles passen progressivament del verd tendre al groc, al vermell i al marró sec. Les flors s’agrupen en glomèruls proveïts d’una bràctea com una fulla petita. Tenen simetria radiada pentàmera, però són petites, del mateix color groc verdós de la tija i poc conspícues. Les flors poden ser hermafrodites o femenines. Les flors hermafrodites consten de 5 tèpals soldats que es conserven embolicant el fruit pentagonal, 5 estams i un pistil amb dos estigmes. Les llavors, d’1,5 mm i en forma de gota, són comestibles; al Japó es coneixen amb el nom de tonburi i s’utilitzen com a condiment.
El mirambell creix als descampats urbans, a les vores de camins i als camps abans de ser llaurats. En alguns solars pot fer-se molt abundosa, però només durant la segona meitat de l’any. Tolera l’aridesa, els sòls argilosos o compactats i en conseqüència poc permeables i també els sòls lleugerament salins, el que el fa un bon candidat per establir els primers estadis de vegetació als sòls salinitzats per la mineria de potassa a la comarca de Bages. Al Bages es troba sobretot al Pla, en llocs humanitzats. El mirambell no consta a la Flora del Bages del Dr Pius Font Quer publicada el 1914, però actualment hi és una planta molt comuna. Cal entendre que deuria entrar a mitjans dels segle XX provinent de l’oest, de la comarca de la Segarra.
El mirambell és una espècie eurasiàtica amb capacitat invasora que ha colonitzat grans extensions a les zones àrides d’Amèrica i d’Austràlia. El mirambell és una planta molt polimorfa. Hi ha varietats de jardineria que destaquen per la seva forma compacta i el color groc o vermell, anomenades falsos xiprers. El mirambell es cultiva com a planta ornamental i com a farratge, tot i que l’abús és dolent pel ramat.
Mirambell dóna nom també a una vila històrica de l’Alt Maestrat (Terol).