Misumena vatia és una aranya de la família Thomisidae, la de les aranyes cranc o aranyes de les flors. S’anomenen així per la mida més gran del primer i del segon parell de potes que en repòs mantenen arronsades, un fet que li dona una vaga semblança a un cranc marí que referma amb la capacitat de moure’s de costat o endarrere.
És difícil associar mascles i femelles a la mateixa espècie, a menys que es trobin junts en còpula.
La femella -a la imatge- arriba a 10 mm de longitud. Té un opistosoma inflat com un globus i un prosoma ovalat, molt menor que l’opistosoma, amb dos rengles de 4 ulls a la cara.
El mascle és molt menor, de 3-4 mm. Té l’opistosoma ovat, poc més gros que el prosoma. Comparativament, les potes dels mascles no s’han reduït tant com el cos, tenen la mida suficient per abraçar el gran opistosoma de les femelles i aguantar-s’hi sense caure.
Les femelles tenen el do de l’homocromia, la capacitat d’adaptar el seu color al de l’entorn. Prenen el color de la flor o inflorescència on s’instal·len per caçar a l’aguait algun dels insectes que les visiten. Però el canvi de color no és instantani, necessita uns dos dies per aconseguir-se. Aquest color de les femelles varia en una àmplia gama entre el blanc, el groc i el verd clar, amb una possible taca rosada allargada a cada costat de l’opistosoma. Els mascles mantenen el color, sempre amb el prosoma i alguns parells de potes davanteres més foscos que l’opistosoma.
A la imatge, una femella de Misumena vatia ben blanca i posada en una inflorescència violeta d’espígol ha caçat un tàvec. Al prat on fou obtinguda la imatge hi havia també una població considerable de milfulles (Achillea millefolium); probablement, el color blanc de l’aranya es deu a una estada anterior sobre una inflorescència blanca de milfulles.
No fabriquen teranyines de captura, però sí que la femella embolica la posta d’ous en un capoll de seda que subjecta d’una branca. La femella es queda a guardar la seva posta fins que, després de la naixença dels petits, mor.
[foto Jordi Badia]