La mosca d’ase (Hippobosca equina) és una mosca de cos molt aplanat, d’uns 8 m de longitud sense comptar les ales que depassen la punta de l’abdomen per uns 4 mm d’amplada, potes llargues i amples i color general marró clar. Els ulls i el tòrax són de color castany. El tòrax, a més, té marques clares a la línia dorsal i als marges. Al cap, entre els dos ulls, s’observa un quadrat fosc inscrit en un marc clar.
La mosca d’ase busca grans mamífers, sobretot èquids -cavalls, ases, mules…-, vaques i eventualment cabres, ovelles o d’altres mamífers domèstics o silvestres per enganxar-s’hi, mossegar la pell i xuclar sang de la qual s’alimenten tan femelles com mascles. Les mosques d’ase es mantenen enganxades al seu hoste, talment paparres. Solen situar-se a l’engonal o a l’entorn de la vagina de les eugues, allà on la pell és més fina. La mosca d’ase també es posa sobre els humans, però no és tan habitual que els mossegui. No és fàcil desfer-se de la mosca d’ase un cop ha aterrat; mercès al seu exoesquelet dur de quitina, a la forma deprimida del seu cos i a les potes obertes, resisteix impassible els cops de cua o les manotades. La mosca d’ase és reincident, torna al mateix lloc de l’hoste d’on s’ha foragitat. A més de la molèstia i la irritació que la mosca d’ase provoca amb la mossegada, pot transmetre malalties infeccioses.
La femella és ovovivípara, manté els ous dins del seu cos on es desclouen i en neixen les larves que comencen a créixer. En aquest estadi, l’abdomen de les femelles es mostra inflat. Quan les larves estan prou desenvolupades, la femella abandona l’hoste i vola fins a un racó on diposita les larves. Aquestes larves creixeran i passaran per la fase de pupa, abans d’esdevenir mosques d’ase adultes. Els adults es troben a la primavera i a l’estiu.
La mosca d’ase és una vella coneguda dels veterinaris rurals. Les poblacions de mosca d’ase van lligades a la cabana ramadera equina i bovina.
[foto Florenci Vallès i Jordi Badia]