El mosquit tigre (Aedes albopictus) és un mosquit de la família Culicidae de 6-10 mm de longitud, amb les potes molt llargues, les del tercer parell clarament corbades amunt. És de color negre contrastat amb pinzellades blanques disposades en franges transversals a l’abdomen i a les potes, i en taques al tòrax. Si sumem la seva agressivitat a les franges blanques i negres, el nom de mosquit tigre li escau molt bé; si tenim en compte només l’aspecte, el nom de mosquit zebra seria més encertat. La presència d’una única línia longitudinal blanca a l’eix dorsal del tòrax, visible a la foto 3ª, discrimina el mosquit tigre, Aedes albopictus, d’altres espècies similars del mateix gènere. Els mosquits del gènere Aedes adopten una posició del cos obliqua en relació a la superfície, mentre que els del gènere Culex, entre els quals s’inclou el mosquit comú Culex pipiens, solen posar-se en posició paral·lela. La foto 3ª mostra un individu femella amb l’abdomen inflat de sang després d’haver picat.
El mosquit tigre és originari de les selves del sud-est asiàtic, però s’ha expandit recentment per àrees urbanes de la resta del món. La seva arribada a Catalunya està documentada l’any 2004. De llavors ençà s’ha anat expandint, malgrat els esforços per erradicar-lo. Fa anys que és present al Bages, com a mínim a la ciutat de Manresa i a la resta de poblacions del Pla de Bages, amb preferència pels barris més enjardinats.
El mosquit tigre femella enganxa els ous en superfícies humides susceptibles de quedar plenes d’aigua estancada, com plats sota torretes, canonades horitzontals, recipients a l’aire lliure, desaigües, clavegueram, bassals o safarejos. En pocs dies completa les fases d’ou, de larva que respira aire atmosfèric per mitjà d’un sifó caudal i que per tant li permet viure en aigües anòxiques, i de pupa, fins a emergir de l’aigua en fase d’adult.
Les femelles dels mosquits de la família Culicidae, entre elles les de mosquit tigre, i les de la subfamília Phlebotominae piquen a través de la probòscide semblant a una agulla hipodèrmica i s’alimenten de sang. El mosquit tigre té predilecció per la sang dels humans. La seva picada causa inflamació i picor persistents. A diferència d’altres espècies de mosquit, el mosquit tigre pot estar actiu a qualsevol hora del dia i de la nit. Els mosquits del gènere Aedes, com és A.albopictus, poden ser vectors de malalties víriques. Està comprovada la capacitat de transmissió per mosquits del gènere Aedes de la febre groga, del dengue, del chicungunya i del virus del Zika. A més de ser molt molest a causa de les picades, el mosquit tigre seria un risc sanitari important si arribés també algun dels virus esmentats; el propi mosquit tigre ho posa fàcil.
Es controla la població de mosquit tigre evitant l’aigua estancada en qualsevol recipient prop dels habitatges, instal·lant mosquiteres a les finestres i amb l’ús d’insectides domèstics.
[fotos Jordi Badia]