Neodiprion sertifer és un insecte himenòpter, una vespeta, conegut perquè les seves larves que mantenen el grup originat d’una posta mengen les fulles dels pins, particularment del pi roig o rajolet (Pinus sylvestris), causant defoliacions notables.
Els adults de Neodiprion sertifer són unes vespetes allargades amb marcat dimorfisme sexual. Els mascles són negres llevat de les ales transparents, mesuren uns 8 mm de longitud i destaquen per les antenes grans i pectinades. Les femelles tenen color de rovell, mesuren uns 10 mm, les seves antenes són simples i disposen d’un oviscapte a la punta de l’abdomen.
La femella fecundada selecciona un pi, habitualment un pi roig solitari i assolellat. S’entreté en una acícula del pi a la qual pon un ou a cadascuna de les cavitats que obre a intervals regulars mitjançant la serra de l’oviscapte, fins a uns 15 ous per acícula, i segueix la mateixa operació en d’altres acícules fins a completar una posta d’un centenar d’ous. Els ous passen l’hivern i es desclouen al febrer. D’ells neixen larves de cos verd clar translúcid amb ratlles longitudinals, unes més clares, altres grisenques, i cap gros de color negre brillant. Aquestes larves es mantenen juntes en un manyoc mentre mengen les acícules del pi, des de l’extrem cap a la base, deixant només el nervi central com un fil groc penjant. Les larves mascles passen per 4 estadis de creixement amb les corresponents mudes, les femelles per 5. Al finalitzar el desenvolupament, les larves baixen a terra a formar el capoll.
Neodiprion sertifer es pot trobar tant en pins aïllats de jardins com als de les pinedes. Al Bages, l’hem observat en un pi roig a Manresa.
Malgrat que Neodiprion sertifer pot fer explosions de població i que les defoliacions que ocasiona són importants, no sol provocar infestacions tan persistents ni tan extenses com les de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa).
Neodiprion sertifer és una espècie europea que s’ha expandit als pins d’Amèrica del Nord, en contrapartida a la importació de la processionària del pi.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]