La niella (Agrostemma githago) és una herba anual de la família cariofil·làcies pròpia dels sembrats, és a dir, una planta segetal. La niella avia estat una planta molt coneguda i extensament distribuïda, com el pipiripip (Papaver rhoeas), però actualment és raríssima arreu degut a la persistència de les pràctiques agrícoles de selecció de llavors i ús d’herbicides. Sembla preferir les terres més humides, a major altitud, que les planes més seques.
La niella s’acosta al metre d’alçada, ramificant-se només a la part superior; té un port esvelt semblant al dels cereals, sense ser-ho. Les fulles són estretament lanceolades, llargues, afuades a la punta i disposades per parelles oposades amb les bases lleugerament connates. Els entrenusos de la tija són llargs. Tota la planta està coberta de pèls sedosos. Al capdamunt de les tiges fa vistoses flors solitàries de simetria radiada. La flor té un calze campanulat llarg que segueix en 5 sèpals estrets que depassen l’alçada de la corol·la; aquesta està constituïda de 5 pètals lliures de color rosa intens o purpuri, lleugerament escotats, que s’intercalen amb els sèpals. El fruit és una càpsula seca dehiscent per 5 valves situades a la part superior que alliberen llavors negres de 3-4 mm.
Les llavors de la niella que fàcilment es barregen amb els grans de blat durant la sega són tòxiques. El pa enfornat amb farina feta a partir de blat contaminat amb llavors de niella provoca enverinaments més o menys greus, ja que les saponines contingudes a les llavors de niella no es destrueixen completament amb la cocció.
El Paraulògic del 23.05.22 té una solució amb la paraula nieller, referida al garbell que servia per separar els grans de blat dels de la niella o d’altres herbes segetals. El vocabulari català testimonia la importància que havia adquirit la niella.
La niella encara era molt abundosa en molts camps de blat i ordi d’Europa al segle XVIII. L’esforç per desempallegar-se de la bella niella, ja poc abundosa a inicis del segle XX al Bages segons informa Pius Font i Quer al seu Ensayo Fitotopográfico de Bages, ha tingut resultats extrems. Actualment, la niella és una planta raríssima al Bages, malgrat disposar d’un hàbitat potencial molt extens. La niella és una planta molt sensible als herbicides, per això està pràcticament desapareguda.
Per tal de conservar-ne la memòria i la informació genètica, l’associació Bages Biodiversitat ha plantat la niella i la vacària (Vaccaria hispanica) -una altra cariofil·làcia segetal esdevinguda igualment escassa- en una parcel·la de la finca del Canyet, al Poal (Manresa), que funciona com a Observatori Ciutadà de la Biodiversitat en connexió amb la base de dades Biodiversidad Virtual. D’aquí provenen les imatges de la galeria.
[fotos Jordi Badia]