Niphona picticornis és un escarabat cerambícid -els anomenats en conjunt banyarriquers en català- d’uns 15 mm de longitud per 5 mm d’amplada, de cos compacte menys esvelt que el d’altres cerambícids. El seu color és un marró heterogeni amb taques blanquinoses poc definides, particularment dues bandes transversals amples en ziga-zaga als èlitres, nombroses taques o franges a les antenes i algunes més a les potes. Té també punts negres en disposició aparentment a l’atzar. A més, algunes parts toves del cos tenen pilositat curta. L’aspecte en conjunt és el de material envellit, que esdevé críptic quan l’exemplar es posa a terra (foto 3ª) o a l’escorça d’un tronc.
El cap, el pronot i els èlitres tenen gairebé la mateixa amplada i deixen molt poc espai per articular-se entre ells, de manera que en resulta un disseny integrat. El cap és rectangular més ample que llarg, de superfície rugosa, amb antenes gruixudes poc més llargues que la longitud del cos i que deuen dificultar la visió al ulls negres. El pronot té forma de trapezi i segueix sent rugós. Els èlitres deixen un escudet semicircular i acaben en forma obtusa. Les potes són gruixudes.
Les larves de Niphona picticornis són unes erugues blanques i toves que viuen dins de troncs i branques de moltes espècies d’arbres i arbustos alimentant-se de la fusta i del teixit viu sota l’escorça, entre els quals certament hi ha la figuera, fruiters del gènere Prunus i el llentiscle, i amb tota probabilitat d’altres. El seu cicle vital sembla que dura 2 anys.
Niphona picticornis és una espècie mediterrània. Aparentment, la seva distribució a la península ibèrica s’allunya poc del litoral mediterrani.
[fotos Montserrat Porta]