L’oïdi del blat (Blumeria graminis [= Erysiphe graminis]) és un fong de l’ordre Erisifals patogen de moltes gramínies, en particular de la poa de prat (Poa pratensis) com mostren les imatges, i dels cereals més cultivats: el blat, l’ordi, el sègol i la civada.
A la primavera, amb temps fresc i humit, comença la invasió per l’oïdi del blat. Conidiòspores, ascòspores o restes de miceli de la temporada anterior germinen sobre la planta i penetren a l’epidermis. Si les condicions de temperatura i humitat són favorables al fong, aquest desenvolupa un miceli que creix alimentant-se dels sucs que xucla mitjançant haustoris de l’interior de les cèl·lules vegetals. El miceli ja més crescut surt a l’exterior on es veu com una floridura blanca sobre la fulla, a vegades cobrint-la totalment. Aquestes hifes externes desenvolupen conidiòfors per a la multiplicació asexual. El vent dispersa les conidiòspores que escampen l’afectació a les plantes veïnes. Més tard, el fong formarà unes estructures de resistència de forma esfèrica i color negre que es veuen com puntets enlairats denominades cleistotecis, a l’interior dels quals hi ha 15-20 ascs amb les corresponents ascòspores. Els cleistotecis resisteixen l’hivern, per això és habitual que l’oïdi del blat repeteixi d’un any a l’altre al mateix lloc.
L’oïdi del blat redueix la producció dels cereals, sobretot als anys humits. Es troba més sovint a les fulles més baixes, al nivell on la humitat atmosfèrica és més alta. L’oïdi del blat no es limita a les fulles, pot escampar-se per tota la planta, espigues incloses.
Malgrat haver estat estudiat degut a l’afectació als cereals cultivats, l’oïdi del blat es veu més sovint a les gramínies espontànies de fulla relativament ampla, sobretot a les del gènere Poa. Hi ha diferències genètiques entre les soques de Blumeria graminis que ataquen amb preferència a una o altra espècie de gramínia i de susceptibilitat a l’oïdi entre les varietats seleccionades dels cereals.
[fotos Jordi Badia]