L’ordi (Hordeum vulgare) és el cereal més freqüentment conreat a la Catalunya Central.
En estat vegetatiu, l’ordi es diferencia d’altres cereals per les beines de les fulles prolongades en un parell d’aurícules llargues que es creuen i abracen la tija. En estat fructífer, es reconeix per les arestes tan o més llargues que la pròpia espiga i perquè a cada encaix del raquis de l’espiga hi ha una espigueta amb 3 flors però, atenció!, les 3 flors són fèrtils en el cas de l’ordi de 6 rengles o ordi negre -foto 1ª-, en canvi només la flor central és fèrtil mentre que les 2 laterals resten estèrils en el cas de l’ordi de 2 rengles o ordi palmell -foto 2ª.
Existeixen varietats d’ordi d’hivern, que es sembren a finals de tardor i comencen a arrelar i créixer durant l’hivern, i varietats de primavera de sembra tardana quan ja no hi ha risc de fredorades. Cada planta sol fer diversos brots ja des de la base, cadascun dels quals farà la seva tija culminada amb una espiga. El color de les fulles i tiges és un verd sense matisos. Diu la dita catalana, “per Sant Jordi espiga l’ordi”. Efectivament, l’ordi espiga i madura abans que el blat; les varietats d’hivern unes 2 setmanes abans que les de primavera. La sega de l’ordi sol fer-se a començaments de juny.
L’ordi és segurament el primer cereal que va ser conreat pels humans al Creixent Fèrtil de l’Orient Mitjà, iniciant l’agricultura i el sedentarisme que defineixen el Neolític. L’abast de les espècies, el rang de les classificacions subespecífiques, i la nomenclatura científica són confusos en les plantes cultivades des de molt antic.
L’ordi de 6 rengles (H.hexanticum, H.vulgare ssp.hexanticum) -foto 1ª- deu el nom al fet que si s’observa l’espiga des de dalt es veu que els grans formen 6 rengles, corresponents a les 3 flors de cada posició a cada costat del raquis. L’ordi de 6 rengles s’utilitza sobretot per aliment del bestiar. Moltes explotacions agràries de la Catalunya Central integren la producció d’ordi als seus camps de secà per proveir de gra i palla el ramat de boví propi.
L’ordi de 2 rengles (H.distichum, H.vulgare ssp.distichum) -foto 2ª- té espigues amb imatge d’espina de peix, amb les granes ordenades de manera dística a banda i banda del raquis, mentre que queden al mig les flors estèrils sense grana. L’ús principal de l’ordi de 2 rengles és la fabricació de cervesa. Els gran d’ordi es fan germinar i tot seguit es deixen assecar obtenint el malt o malta. La malta fermentada mercès als enzims sintetitzats amb la germinació i degudament aromatitzada amb llúpol esdevindrà cervesa.
L’ordi suporta bé el fred de l’hivern i l’eixut de l’estiu, i és poc exigent pel que fa a la qualitat del sòl. La collita es pot repetir durant temporades sense minvar en un mateix camp. Necessita però la pluja o la neu de l’hivern i la primavera per créixer i fructificar. La secada dels anys 2021, 2022 i 2023 ha fet decréixer progressivament la collita d’ordi a la Catalunya Central fins al punt que a molts camps no s’ha collit res el 2023, empobrint el món rural.
[fotos Jordi Badia]
- L’ordi madura i s’asseca abans que el blat. Vegeu la diferència d’aspecte entre un camp d’ordi i un de blat a la segona quinzena de maig.