Orella de Judes

Auricularia auricula-judae

L’orella de Judes (Auricularia auricula-judae), com Tremella mesenterica, és un bolet gelatinós. Els bolets gelatinosos són els òrgans reproductors de fongs basidiomicets dels ordres tremel·lals, dacrimicetals i auricularials. La major part dels fongs que fan bolets són basidiomicets, un grup que es caracteritza pels seus esporangis microscòpics del tipus basidi, que en la seva forma més típica recorden les mamelles d’una vaca i no tenen divisions internes.

Les tremel·lals (exemple típic Tremella) i les auricularials (exemple típic Auricularia), juntament amb alguns grups de basidiomicets paràsits, presenten la particularitat de tenir els basidis dividits per envans (fragmobasidis amb septes), però en les tremel·lals aquests septes es disposen de forma longitudinal formant una creu, mentre que les auricularials tenen basidis amb tres septes disposats transversalment. Tant Tremella mesenterica com l’orella de Judes, quan s’assequen, s’encongeixen, perden la seva forma original i es tornen trencadisses, però solen recuperar el seu aspecte i vitalitat inicials quan es rehidraten.

L’orella de Judes rep aquest nom perquè, quan s’ha desenvolupat del tot i està ben hidratada, recorda molt una orella humana. Fins hi tot té un tacte vellutat com el d’aquest òrgan. L’orella de Judes creix preferentment a la tardor i s’alimenta de fusta morta, tant d’arbres morts, com l’om (Ulmus minor) de la foto 1ª, com d’arbres vius, i produeix una podridura blanca. Creix preferentment sobre fusta de negundos (Acer negundo), saücs i alzines sureres i és molt rar trobar-la sobre fusta de coníferes. Es tracta d’un bolet comestible de sabor aigualit que es pot conservar sec. Als països orientals és molt apreciat i fins i tot és cultivat.

[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]