El pa de cucut (Oxalis corniculata subsp. stricta [= O. stricta]) és una herba anual o d’uns pocs anys, de fulles trifoliolades, d’origen incert i naturalitzada en horts i camps de regadiu d’arreu del món, també als horts de la comarca de Bages.
A diferència d’altres espècies del mateix gènere, O. corniculata subsp. stricta no té bulbs ni rizomes subterranis. La planta assoleix poc més d’un pam d’alçada. Les tiges són erectes, febles i ramificades ben aviat, sense formar estolons que tornin a arrelar. Les fulles tenen el pecíol llarg i el limbe dividit en tres folíols en forma de cor dibuixat invertit, amb els lòbuls molt arrodonits i un escot profund entre ells. Les parts verdes –tiges, fulles i sèpals- tenen pèls curts.
Pot florir durant tot l’any. A l’axil·la d’algunes fulles neixen inflorescències umbel·liformes, no pas veritables umbel·les, constituïdes per unes poques flors enlairades per pedicels llargs prims. Les flors són de simetria radiada; consten de 5 sèpals aguts, 5 pètals grocs amb l’ungla lleugerament carbassa, 10 estams si no en falta cap i un sol ovari. El fruit és una càpsula allargada i erecta, semblant a un llegum o a una banya, d’aquí l’adjectiu específic corniculata. Quan la càpsula és seca i madura, explota dispersant les petites llavors.
Oxalis corniculata subsp. stricta viu sobretot als bons terrenys pel conreu de verdures, defugint les àrees fredes.
Un taxó semblant i proper és Oxalis corniculata subsp.corniculata (= O. corniculata) que es coneix amb el mateix nom de pa de cucut. En realitat O. corniculata subsp.corniculata és la versió original al Bages i a arreu de Catalunya, coneguda com a mínim de fa cent anys. Es diferencia pel seu port menor i més baix, perquè les tiges tendeixen a ser reptants, a arrelar de nou i a recobrir superfícies i perquè les fulles són també menors i d’un color verd fosc tenyit de porpra. O.corniculata subsp.corniculata és més ruderal; creix als terrenys trepitjats, sovint a les escletxes que deixen els paviments als llocs urbanitzats.
Les fulles del pa de cucut, com les de d’altres plantes de les famílies oxalidàcies i poligonàcies (Rumex conglomeratus…) contenen àcid oxàlic, un àcid dicarboxílic que segresta ions metàl·lics divalents, particularment ions de calci. La ingesta abusiva de plantes riques en àcid oxàlic, com el pa de cucut, pot comportar la deficiència de calci al ossos i la formació de càlculs renals d’oxalat càlcic. Per aquest motiu, els ramaders intenten evitar l’entrada del pa de cucut a les pastures.
Molt esporàdicament, apareixen fulles de pa de cucut de 4 folíols en comptes de 3 (foto 2ª); són els llegendaris trèvols de 4 fulles, el símbol universal de la bona sort.