La papallona reina (Papilio machaon) és una de les més espectaculars del Bages. És un papiliònid que no presenta diferències externes importants entre els dos sexes. Les ales anteriors mesuren al voltant de 38 mm.
Presenta una, dues o tres generacions anuals, en funció de els condicions ambientals de la temporada. Es pot trobar a tot arreu on hi hagi flors amb nèctar abundós, per sota dels 3.000 m d’altitud. És capaç de realitzar llargs vols migratoris o de dispersió.
A la imatge 4ª, la papallona reina en fase de pupa.
Les erugues de la papallona reina, a les fotos 5ª i 6ª, mengen plantes de la família de les umbel·líferes, com el fonoll i la pastanaga borda, freqüents als fenassars, i de la família de les rutàcies, com la ruda angustifòlia, freqüent als llistonars i a les brolles. De petites són de color negre amb taques vermelles i tenen una gran taca blanca al dors, però, quan creixen, es tornen verdes amb anells negres, cadascun amb sis taques vermelloses. Quan se senten amenaçades, treuen un parell de glàndules vermelles en forma de banyes -l’osmeteri- que desprenen una olor forta que dissuadeix els depredadors. Són bastant grosses, poden arribar a superar els 4 cm de longitud.
La ruda conté substàncies verinoses que repelen els insectes herbívors, per això fa aquesta olor tan forta i desagradable. Però tot heroi té el seu taló d’Aquiles. L’eruga de la papallona reina ha desenvolupat resistència a la toxicitat de la ruda, de manera que ha aconseguit l’exclusiva per alimentar-se’n, evitant la competència de qualsevol altre insecte. Aquest és un bonic cas del fenomen evolutiu conegut com coevolució antagonista, una situació ben particular de coevolució per un camí oposat al de l’espiritrompa de les papallones adultes i les flors que acumulen nèctar al fons del tub de la corol·la, i en el qual tant la papallona com la flor en surten beneficiades.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 4ª i 6ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª i 5ª)]