La paroníquia nívia o sanguinària blanca (Paronychia capitata [= P. nivea]) és una planta de la família de les Cariofil·làcies, petita però tanmateix perenne i lleugerament llenyosa a la base, que viu a les superfícies rocoses planes.
Les tiges són prostrades, de manera que la planta s’enlaira poc de terra. Les tiges tenen fulles menudes en disposició oposada, sèssils, amb limbe gruixut i lanceolat de només 4-6 mm de longitud i amb pèls esclarissats. A la base de cada fulla hi ha també una parella d’estípules blanques, membranoses i de forma triangular o lanceolada, més curtes que la fulla corresponent. La imatge és la d’una planta nana, com aquelles que viuen a les carenes d’alta muntanya. Però com si de sobte la planta es desfés de restriccions i recuperés la capacitat de creixement, a l’extrem de les tiges es forma un glomèrul gran i intricat de flors d’aparença nívia que cal mirar de prop per aclarir-ne la morfologia. La tija s’ha escurçat i les fulles s’han fet més grans més grans, de fins a 10 mm i de forma més ovada. Les estípules han esdevinguts grans bràctees membranoses, amples i ovades, escarioses, blanques i reflectants, que quasi amaguen les flors. Aquestes flors estan constituïdes per un calze de 5 sèpals estrets de longitud desigual, 5 estams i un pistil al centre. Les flors no tenen corol·la; la funció d’aparador atractiu va a càrrec de les bràctees nívies.
A la comarca de Bages existeixen dues espècies més del gènere Paronychia. La paroníquia de roca (P. kapela ssp. serpyllifolia) té les fulles ovades, els glomèruls de flors menors i els calzes amb els 5 sèpals de la mateixa longitud. La paroníquia de roca és encara més rupícola que la paroníquia nívia. Al Bages, la paroníquia de roca viu sobretot a les roques de la part alta de Montserrat. La paroníquia argentada (P. argentea) té els glomèruls de flors repartits per la tija i el marge dels sèpals és escariós. La paroníquia argentada viu als prats menuts de plantes anuals sobre terres prims. La paroníquia argentada és menys freqüent a la comarca de Bages que les altres dues espècies de paroníquia.
Indistintament, les diverses espècies de paroníquies s’havien utilitzat com diürètiques i, sobretot, per “purificar la sang”, sense que ningú sabés massa bé el què això significava .
[fotos Jordi Badia]