El pebràs o terrandós (Russula delica) és un bolet de bona mida, massís i rabassut, amb el barret inicialment de la forma convexa i deprimida al centre dels rovellons pinetells joves i el peu curt. Al créixer, els marges es desenrotllen fins que el barret pren la forma oposada d’embut. El color és íntegrament blanc, només lleugerament esgrogueït o ataronjat a clapes damunt del barret. Quasi sempre manté restes de terra adherides al barret i a la base del peu.
Les làmines són blanques i tant o més amples que el gruix del cos del barret. Aquests caràcters permeten distingir-lo de l’espècie propera R.chloroides que té les làmines amb un tènue matís verd-blau i més estretes que el cos. Cal però tallar el bolet per comparar entre gruixos del cos del barret i de les làmines.
El pebràs pertany a l’extens gènere Russula, el de les cuagres, malgrat que la seva forma recorda més a la d’un rovelló (gèn.Lactarius). D’entre les espècies de Russula, el pebràs és un dels millors comestibles, però a vegades alguns exemplars tenen un gust lleugerament picant. La raó dels individus picants no és coneguda; podria ser degut a una mala identificació, a les característiques del sòl, a l’edat de l’individu o simplement a la cocció.
El pebràs pot confondre’s també amb el pebràs o terrandós vellutat (Lactarius vellereus) i amb el pebràs picant (L.piperatus), que secreten gotetes de làtex blanc a través de les làmines. Els pebrassos del gènere Lactarius són realment picants, no comestibles.
El pebràs surt en grups als indrets remoguts de tota mena de boscos sobre sòl calcari. És un dels bolets més primerencs. La seva mida, la carn compacta i l’època avançada d’aparició fan que es corqui molt fàcilment, un fet que li resta interès entre els boletaires.