Suillus collinitus és una de les espècies de bolet coneguda al Bages amb els noms de pinetell o molleric, probablement la més freqüent a les pinedes de pi blanc de la comarca. Té un barret gros, de fins a 12 cm de diàmetre, amb una cutícula bruna i viscosa. A la part inferior té una capa de porus poligonals, de color groc, que recorda l’espuma de tapisseria. El peu és prim en proporció al barret i envermelleix a la base.
És un bolet comestible de molt poca qualitat. Cal treure-li la cutícula i la capa de porus abans de cuinar-lo.
Fàcilment es pot confondre amb S.bovinus que té els porus més amples i el peu més prim, amb S.granulatus de cutícula més lluent i amb granulacions a la part alta del peu o amb S.variegatus, més consistent i de peu gruixut.
A d’altres altres comarques catalanes el nom de pinetell s’aplica al rovelló d’obaga (Lactarius deliciosus).
[fotos Jordi Badia]
Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d’aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d’aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s’acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l’espècie que exposem, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.