La pistolòquia (Aristolochia pistolochia) és una planta herbàcia ben curiosa que dóna nom a la família aristoloquiàcies, majoritàriament de distribució tropical. La seva arrel engruixida es manté d’un any per l’altre. A la primavera fa noves tiges en ziga-zaga, febles i una mica enfiladisses. Tota la planta està coberta de minúsculs pèls eriçats. A cadascun dels vèrtexs de la ziga-zaga neix una fulla i una flor. Les fulles són enteres amb el limbe en forma de cor voltat d’un marge translúcid i denticulat, gruixut i amb nerviació molt reticulada amb tendència a ser palmada, i amb un pecíol del voltant d’1 cm. Les flors són una llarga corol·la tubular sense calze, engruixida a la base i molt esbiaixada a la boca. D’elles en sortirà un fruit semblant a una carbassa o a un meló petitons, de color verd amb 6 línies longitudinals de color més intens.
Segons explica Pius Font i Quer al llibre Plantas Medicinales, la pistolòquia rep també en català els noms d’herba felera i herba de la marfuga, perquè s’havia utilitzat per tractar trastorns de la secreció biliar. Es tracta però d’una planta tòxica, d’ús molt arriscat i venda prohibida. En canvi, se n’alimenta en exclusiva l’eruga de Zerynthia rumina, una papallona delicadament acolorida, que ha desenvolupat mecanismes metabòlics que la fan immune a la pistolòquia.
La pistolòquia viu a les brolles i als terrenys pedregosos. És una planta mediterrània ben distribuïda a la comarca de Bages, però no gaire abundosa enlloc.
[fotos Jordi Badia]