El polípor de primavera (Polyporus arcularius [= Lentinus arcularius]) és un bolet que creix damunt de branques grans de planifolis, principalment d’alzina o roure o bé de pollancre o àlber, caigudes a terra en ambients humits. Normalment se’n troben uns quants exemplars damunt de la mateixa branca caiguda.
El bolet té un barret circular de fins a 6 cm de diàmetre, inicialment convex o pla però que passa a còncau amb el temps, de color marró amb esquames més fosques i pilositat ben visible al marge. Per sota, aquest barret porta porus de color crema i forma poligonal allargada de 2-3 mm. El barret es transforma insensiblement en peu, sense una separació nítida, mentre es mantenen encara alguns porus vestigials decurrents a la zona de fusió entre barret i peu. El peu és comparativament curt de fins a 3 cm de longitud, cilíndric de 5-7 mm de diàmetre, i del mateix color marró que la cara superior del barret. El peu sorgeix directament del tronc, sense cap bulb ni cap xarxa d’hifes a la base. Si neix a la part del tronc que ha quedat a dalt, el peu és dret; però si neix d’un costat del tronc, es redreça per deixar el barret estès en horitzontal.
La consistència del bolet és corretjosa, sobretot al peu, sense arribar a ser coriaci com d’altres bolets de soca més persistents. Es considera una espècie comestible, però gens apreciada precisament degut a aquesta consistència dura.
Com el seu neologisme en català indica, Polyporus arcularius surt preferentment a la primavera.
[fotos Jordi Badia]