La pota de gall o panissola (Echinochloa crus-galli) és una gramínia de port gran i que pot fer recobriments densos i extensos, malgrat ser una herba de cicle anual. Viu als regadius i vora les aigües nitrogenades.
Les fulles tenen forma de cinta llarga d’un màxim de 2 cm d’amplada, amb un nervi central ample i blanc i sense lígula a la inserció a la tija. L’absència de lígula foliar és una molt bona característica identificativa, exclusiva del gènere Echinochloa entre les gramínies a Catalunya. Les tiges arriben a 1 metre d’alçada.
Floreix a l’estiu en una gran panícula terminal de raïms ben individualitzats i amb aspecte d’espigues perquè les espícules o espiguetes són molt denses i amb peduncles curtíssims. Els raïms solen oposar-se per parelles a la base de la panícula, on també solen ser més llargs, i ser únics i més curts com més amunt. La imatge d’aquesta panícula amb els raïms encreuats pot recordar un peu o pota de gall, d’aquí el seu nom. Les espícules poden tenir arestes fines més o menys llargues i caduques o faltar completament; aquest caràcter varia. A més, sol haver alguns pèls llargs i rígids a les insercions dels raïms i de les espiguetes. A la maturitat s’observen les granes orientades en 4 rengles als raïms i un color vermellós al conjunt de la panícula.
A la comarca de Bages, la pota de gall viu sobretot a la vora de les rieres que reben aigües residuals, de les sèquies i als horts; mentre que a d’altres comarques es combat als arrossars i als regadius de plantes farratgeres.
La pota de gall ha aconseguit una distribució cosmopolita a l’entrar als regadius. Hi ha diverses races descrites d’aquesta espècie.
[fotos Jordi Badia (1ªi 2ª) i Montserrat Porta (3ª)]