La prunel·la blanca (Prunella laciniata [= P.alba]) és una herba perenne de la família Labiades que es ramifica només a la base en tiges curtes acabades en una espiga floral. La prunel·la blanca es diferencia de la prunel·la vulgar (P.vulgaris) i de la de flor gran (P.grandiflora) perquè les seves flors són blanques –no pas violàcies- i perquè les fulles superiors estan retallades en lòbuls estrets i situades a tocar de l’espiga.
Les fulles són variables: les de la base tenen el pecíol llarg i limbe enter lanceolat, mentre s’enfilen per la tija el pecíol s’escurça i al limbe apareixen lòbuls i, finalment, les fulles més altes són sèssils i retallades -el caràcter al qual es refereix l’adjectiu específic laciniata. Les tiges són de secció quadrangular i sovint de color granat. Aquestes fulles i tiges tenen pilositat llarga i abundosa, més que les altres 2 espècies de prunel·la.
La inflorescència terminal llueix una atractiva forma geomètrica constituïda per verticil·lastres decussats i superposats. Cada verticil·lastre està agombolat per un parell de bràctees oposades, de consistència foliar i forma amplament ovada amb una punta terminal. A sobre de cada bràctea solen haver 3 flors sèssils. Les flors de la prunel·la blanca tenen una mida entre les de la prunel·la vulgar i les de la prunel·la de flor gran. El calze de les flors és gran i campanulat obert en dos llavis, un superior acabat quasi pla, només amb tres dentetes, i un inferior amb dues dents o sèpals llargs, estrets i aguts. La corol·la és típicament bilabiada, de color blanc d’ivori i pilosa a la cara exterior; excepcionalment pot tenir un matís rosat. La prunel·la blanca floreix a l’estiu.
La prunel·la blanca viu als prats moderadament humits i a les clarianes de les pinedes. Està ben distribuïda per les comarques del Bages i el Moianès, sent més abundosa com més al nord.
Com a tantes herbes de la família labiades, se li reconeixen propietats medicinals.
[fotos Jordi Badia]