Prunel·la vulgar

Prunella vulgaris

La prunel·la vulgar, herba del traïdor o herba de la prunella (Prunella vulgaris) és una herba perenne -que s’asseca a l’hivern i torna a brotar d’arrel a la primavera freqüent als herbassars dels sòls humits del Bages. Pertany a la família de les labiades, la del romaní i la farigola, però no és aromàtica. Fa tiges de 20-40 cm d’alt, de secció quadrada i piloses, amb dues cares solcades. Té les fulles oposades, poc pubescents, de figura entre ovada i lanceolada, i amb el marge enter o lleugerament dentat. A l’àpex de les seves tiges s’hi forma un ramell molt atapeït de flors que tenen la corol·la de color blau violaci. Aquestes flors surten en grups de tres de l’axil·la de les bràctees, unes fulles petites diferents de les altres. Floreix del juny al setembre i fa uns fruits secs que contenen 4 llavors i reben el nom de tetranúcules.

La prunel·la vulgar es diferencia de la prunel·la de flor gran (P. grandiflora), que també és freqüent al Bages, per les seves flors comparativament més petites i per la forma lanceolada, no hastada, de les fulles més altes, a tocar de la inflorescència.

A la prunel·la vulgar se li han atribuït diverses propietats medicinals que la medicina moderna no reconeix. Era especialment apreciada com a medicinal a Lleó, on, referint-se a la prunel·la vulgar, se sentia a dir el refrany “Lo que no cura el médico, lo cura el érico“.

L’herba del traïdor es troba distribuïda per la major part d’Europa i també es troba a zones properes, com el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient.

[fotos Roger Lapeña (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]