La prunera (Prunus domestica) és l’arbre cultivat pels seus fruits, les prunes, freqüent als horts, que es pot mantenir durant anys quan aquests horts s’abandonen i que es troba també subespontani en bardisses, marges i boscos de ribera.
La prunera és un arbre petit i sense les espines de l’aranyoner (Prunus spinosa). Al mes de març, la prunera s’omple completament de flors blanques que neixen solitàries o per parelles; és llavors quan hom s’adona de la presència de prunera en indrets impensats. Les flors tenen un peduncle curt, un calze verd o amb matís granat, una corol·la blanca d’uns 2 cm de diàmetre menor que la de les flors dels ametllers i dels cirerers, nombrosos estams i un pistil. Quan la floració comença a decaure, surten ja les fulles noves. Inicialment les fulles neixen cargolades com un cigarret. Les fulles ja desenvolupades són simples, amb un pecíol d’1 cm i limbe ovat o bé obovat de 3-8 cm de longitud, amb el marge serrat, els nervis enfonsats, glabres a l’anvers i amb alguns pèls al revers i al pecíol.
El fruit, la pruna, és una drupa esfèrica o bé ovalada de 2 a 6 cm, amb una pela fina i brillant de color groc, verd, granat o violaci depenent de les varietats, sempre coberta d’una cera blanquinosa que marxa amb el fregament. Més endins hi ha la polpa comestible de color groc i un pinyol o endocarpi dur, de forma ametllada del voltant d’1 cm de longitud, i amb la sutura lateral entre les dues cares ressaltada. De la polpa de la pruna se’n fa melmelada.
La prunera és una espècie originària del Caucas, de la qual s’han aconseguit i estès nombroses varietats productores de prunes més grans i més dolces, més o menys allunyades de la morfologia de la prunera original.
Entre les espècies de fruiters del gènere Prunus, la prunera (P. domestica) és una de les més resistents. Per aquest motiu, varietats rústiques de prunera s’utilitzen sovint per empeltar-hi al damunt albercoquers, presseguers o la varietat seleccionada de prunera.
[fotos Jordi Badia]