El ranuncle bulbós (Ranunculus bulbosus), anomenat també botó d’or com els altres ranuncles, és una herba perenne d’un o dos pams d’alçada, habitual dels prats. Es diferencia dels congèneres per dues particularitats: una és el bulb esfèric a la base de la tija d’on arrenquen també les fulles basals i en el qual confia la supervivència d’un any a l’altre, i l’altra els sèpals reflexos al temps de florida.
El ranuncle bulbós és pilós. Les fulles basals tenen un pecíol molt llarg i un limbe dividit en tres folíols dentats o lobulats al seu torn de manera palmada. El folíol terminal pot ser peciolulat, una circumstància que dóna a la fulla aspecte pinnat. Les fulles caulinars són molt menors, amb segments estrets i pràcticament sense pecíol.
Les flors són inconfusibles de ranuncle amb 5 pètals grocs, nombrosos estams i nombrosos carpels disposats en un con central ample com si fossin les esquames d’una pinya. Els 5 sèpals tenen color groc verdós, pilositat llarga a la cara exterior, forma triangular i posició reflexa, és a dir, doblegats enrere mostrant la cara interior i amb l’àpex a tocar de la tija.
Com d’altres ranuncles, el ranuncle bulbós conté un glicòsid tòxic. Els herbívors l’eviten. Però tallat i assecat perd progressivament la toxicitat, de manera que no perjudica els prats de dall.
El ranuncle bulbós és una espècie de distribució àmplia per Europa. També està ben distribuït a la comarca de Bages, però no sol ser dominant als prats. Se n’han descrit nombroses subespècies i varietats que ocupen àrees i hàbitats diferents.
[fotos Jordi Badia]