La reineta o reineta meridional (Hyla meridionalis) és una granoteta petita i esvelta, de fins a 55 mm de longitud, de pell fina i lluent, normalment amb el dors i els costats de color verd clar, tot i que pot variar cap a tons més grocs o castanys, i el ventre i la cara interna de les potes de tons marró clar o gris. Excepcionalment apareixen exemplars blaus, un fet que deu ser causat per una mutació que els impedeix sintetitzar el pigment groc que sumat al blau donaria el verd habitual. Les potes posteriors són llargues, ben adaptades al salt. Sorprenen els seus dits llargs acabats en forma de bola. L’iris de l’ull és daurat i la pupil·la horitzontal. La imatge 4ª mostra el cap-gros.
La reineta meridional sol viure entre la vegetació herbàcia prop de basses i rieres. La seva coloració críptica la fa passar desapercebuda en aquest ambient. És una espècie termòfila, però si fa massa calor es fica a l’aigua. S’alimenta d’insectes.
Els mascles de reineta meridional tenen una veu greu i potent que se sent els vespres durant el període de reproducció de primavera i començaments d’estiu, sovint a cor entre diversos mascles que s’ajunten a la vora de la bassa.
Morfològicament, la reineta meridional s’assembla molt a la reineta septentrional (Hyla arborea [= H.molleri]), tant que fins fa pocs anys ambdues s’havien considerat com una única espècie. No s’ha observat el creuament entre elles, per tant són realment dues espècies separades. La reineta meridional es distingeix de la reineta septentrional perquè la línia lateral fosca que li travessa l’ull és curta, arriba tot just fins a la pota anterior, mentre que a la reineta septentrional la línia és mes ampla i arriba fins a la pota posterior. La reineta septentrional s’havia citat a Catalunya durant el segle XX. Sens dubte algunes de les cites deurien ser errònies i correspondre a la reineta meriodional, però no pas totes. Actualment la reineta septentrional no es troba; es considera com a probablement extingida del territori català.
[fotos Oriol Oms (1ª), Ferran Fitó (2ª), Jordi Morató (3ª) i Xavier Adot / Ausiàs Gual (4ª)]
- Enllaç a l’informe Seguiment del tòtil i d’altres amfibis a Manresa – 2019, de Ferran Fitó.
- Vegeu l’article Els amfibis se la juguen, de Florenci Vallès.
- Vegeu l’article Els amfibis en declivi, de Jordi Badia