El roure martinenc (Quercus pubescens [= Q. humilis]) floreix a l’abril, quan les fulles noves acaben de sortir i són encara ben tendres. Les flors d’ambdós sexes surten al mateix arbre, però separades. Mentre que les flors femenines del roure són inconspícues, els aments de flors masculines que pengen de les branques són molt aparents, com mostra la imatge 1ª. Les flors femenines neixen individualment o en grups de 2 o 3, són difícils de veure de tan petites com són i, evidentment, d’elles es forma la gla (fotos 4ª i 5ª). Ben al contrari, les flors masculines surten agrupades a les inflorescències denominades aments, són nombroses i ben visibles, però transitòries. Aquests aments masculins neixen en grups als extrems de les branques a partir de bràctees tectrius. Consten d’un filament de 5 cm de longitud mitjana, variable entre 2,5-10 cm, que a tot el volt porta flors masculines molt simples. Al seu torn, cadascuna de les flors masculines consta només d’un periant minúscul estrellat en 4-9 lòbuls lineals i escariosos i 6-12 estams. Després d’alliberar el pol·len al vent, l’ament cau sencer. El terra sota els roures queda ple d’aquestes inflorescències exhaustes.
A la tardor maduren les glans del roure martinenc (Quercus pubescens), poc abans del canvi de color de les fulles. Les glans de roure germinen de seguida, aprofitant la humitat de la tardor abans que arribi el fred.
[fotos Jordi Badia (1ª, 3ª i 4ª) i Marta Queralt López Salvans (2ª i 3ª)]
- Vegeu el roure del Giol, el roure de Voladeres i el roure del torrent Fondo.
- Vegeu la comparació entre les fulles del roure martinenc i del roure de fulla petita.
- Vegeu l’article Un roure, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.