Stizus ruficornis és un himenòpter força gran, d’entre 16 i 24 mm de longitud, que pertany a la famíla dels Crabronidae i que es distribueix per la regió Paleàrtica i Àfrica central. A la península ibèrica hi ha sis espècies del gènere Stizus.
S. ruficornis és molt similar a una vespa, sobretot si mirem la part dorsal de l’abdomen que presenta un patró de coloració de bandes grogues i negres. En aquest cas, les bandes grogues queden interrompudes i espaiades a la part mitjana de forma decreixent des de la base fins al darrer segment. El tòrax és negre, exceptuant la vora anterior que presenta una delicada línia groga, però a les femelles hi ha una banda groga transversal al mesonot que pot ser residual en alguns mascles (foto 2ª). El cap és negre, amb dos grans ulls grogosos que tenen petites màcules negres uniformement repartides i una marcada línia groga al seu darrere. També s’hi observen unes petites taques més o menys triangulars entre els ocels. Les antenes tenen la base groga i la resta de segments són taronges. El clipi també és de color groc. Tant el tòrax com l’abdomen estan coberts d’una vellositat blanquinosa. Les ales són transparents, dèbilment ataronjades i amb els pterostigmes una mica més foscos. Les potes són grogues però amb la base de les tíbies de color negre. Les tíbies mitjanes tenen dues espines apicals, caràcter que és distintiu.
Aquest bell crabrònid vola a la primavera i l’estiu alimentant-se de diferents flors, com la del panical blau (Echinops ritro) que s’observa a les fotos. Les femelles construeixen els nius en sòls sorrencs, normalment a prop de l’aigua. Els nius són força complexos i estan constituïts per múltiples cel·les. Les femelles proveeixen les cel·les amb preses prèviament paralitzades, com ara saltamartins o màntids, que serviran d’aliment a les futures larves. A la primavera, els mascles emergeixen abans que les femelles i estan a l’espera de què elles també ho facin per tal d’aparellar-se. De vegades però, algun mascle impacient pot excavar el niu d’una femella per aparellar-se abans de què aquesta surti.
[fotos Xavier Adot]