El tarró o tàrrec de prat (Salvia pratensis subsp. pratensis) és una herba gran i perenne de la família labiades que a l’estiu es fa veure per la seva inflorescència esvelta, ordenada en pisos o verticil·lastres de 2-8 flors blau-violeta cadascun. Sol créixer fins mig metre d’alçada; el seu aspecte és el d’un tàrrec (Salvia verbenaca) excepcionalment gran.
La majoria de les fulles s’agrupen en una gran roseta a la base. Aquestes fulles basals són peciolades i tenen un limbe ovat gran, en cor a la base i irregularment fistonat al marge, gruixut amb nervis blancs i amples enfonsats, verd intens a l’anvers i blanquinós al revers. Aquestes fulles ràpidament es fan més petites i el seu pecíol s’escurça a mesura que s’enfilen per la tija, fins a acabar sèssils. La secció de les tiges és marcadament quadrangular. Tota la planta és pilosa, fins i tot les corol·les de les flors; les fulles ho són molt més pel revers que no pas per l’anvers.
Les flors tenen una corol·la de color blau violeta, gran d’uns 2,0-2,5 cm, oberta en dos llavis d’acord amb el model característic de les flors de les labiades però especialment adaptat per ser pol·linitzades per abelles i borinots. El llavi inferior és pla, preparat perquè hi aterri un borinot. En canvi el llavi superior, molt desenvolupat, està arquejat en una mena de cúpula que protegeix els 2 estams –a diferència de la majoria de flors de labiades que tenen 4 estams, les del gènere Salvia en tenen només 2- i l’estil que en despunten. Quan un borinot es posa a la flor i busca el nèctar del fons, inevitablement frega amb el seu dors les anteres de la punta dels estams i els estigmes de l’extrem de l’estil, arrossega grans de pol·len i queda preparat per fecundar la propera flor de tàrrec gran que visiti.
El tàrrec de prat viu als prats frescals i fèrtils a una certa altitud; a la comarca de Bages amb preferència pel sector nord-est, més enlairat, del Moianès.
[foto Jordi Badia]