Te bord, te de Mèxic

Chenopodium ambrosioides

El te bord o te de Mèxic (Chenopodium ambrosioides) és un blet, una herba anual de la família quenopodiàcies –actualment incorporada a la família amarantàcies- que es desenvolupa durant la segona meitat de l’any, assolint més de mig metre d’alçada.

El te bord és una herba aromàtica d’un verd viu, amb tiges estriades ramificades des de baix, molt fulloses. Les fulles són alternes, amb pecíol curt i limbe vagament el·líptic, d’un màxim de 10 cm de longitud, amb el marge més o menys dentat o sinuós. Les flors són poc conspícues, menudes, disposades en glomèruls a les axil·les de les fulles formant en conjunt una panícula a la part distal de les tiges. Les flors tenen un embolcall de 5 tèpals glabres i poden ser hermafrodites, en les quals es veuen despuntar 5 estams de filaments finíssims, o bé únicament femenines. La pol·linització és anemòfila.

El te bord o de Mèxic, com el seu nom indica, és una planta originària de Mèxic, escampada per cultiu i naturalitzada a moltes parts del món, entre elles l’àrea mediterrània de Catalunya incloent la comarca de Bages. Es considera una espècie amb potencial invasiu. Viu sobretot a les terres nitrogenades, com la resta de blets. L’hem observat a can Poc Oli, al tram més baix de la vall de Rajadell (Manresa), tot i que deu haver colonitzat moltes altres localitats humanitzades i rurals de la comarca.

El te bord ha estat cultivat perquè l’essència extreta de les seves fulles i llavors combat eficaçment els cucs intestinals. El principi actiu que conté l’essència és una substància terpènica coneguda precisament com ascariol per la seva activitat antihelmíntica. A més de l’aplicació antihelmíntica, les fulles basals del te bord son comestibles com les d’espinacs i, a Mèxic, les minúscules llavors serveixen per condimentar els populars plats de frijoles, les mongetes.

[foto Jordi Badia]