El te de soqueta (Potentilla caulescens) és una planta rupícola, d’arrel llenyosa, que s’instal·la a les parets ombrejades de roca calcària a l’estatge altitudinal de la muntanya mitjana. Com denota la seva semblança amb una maduixera (Fragaria vesca), el te de soqueta pertany a la família rosàcies. És una mata petita amb característiques fulles compostes palmades, cadascuna amb 5 (esporàdicament 3 o 7) folíols d’uns 2 cm, més gran el central i més petits com més laterals, de marge dentat només a la meitat apical. Especialment a les tiges i al volt dels folíols té pèls llargs i platejats que li donen tacte suau, sense dissimular el verd fosc de tota la planta. Floreix a l’estiu. Les flors consten d’un doble calze de 2×5 peces verdes, 5 pètals blancs ben oberts, nombrosos estams amb els filaments pilosos i també molts carpels. Al madurar, cada flor formarà nombrosos fruits secs, pilosos i amb un petit plomall, anomenats núcules.
El nom popular de te de soqueta indica un ús tradicional en infusions que, si mai va tenir alguna prèdica, actualment l’ha perdut. Si el te de soqueta va ser de debò utilitzat en infusions, aquest ús no deuria ser gaire estès, ni de bon tros tan popular com el del te de roca (Jasonia saxatilis) o es deuria tractar del seu succedani. A la comarca de Bages, el te de soqueta el trobem a les roques del massís de Montserrat, on tanmateix és freqüent. També ha estat citat del PN Sant Llorenç del Munt i L’Obac, on ha de ser molt rara. La seva distribució als Països Catalans és extensa; abasta les serres pre-litorals fins a les muntanyes d’Alacant, el Pirineu i Prepirineu, la serralada Transversal Catalana i la serra de Tramuntana a Mallorca.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]